tag:blogger.com,1999:blog-2785121318013782584.post5687764938097376868..comments2013-09-23T22:32:22.252+01:00Comments on El bloc de la traducció: Les traduccions literàries al català: poques, subsidiàries i dolentesDolors Selis i Masnouhttp://www.blogger.com/profile/10134380402695561671noreply@blogger.comBlogger4125tag:blogger.com,1999:blog-2785121318013782584.post-31370966950808903192009-11-19T00:23:29.106+01:002009-11-19T00:23:29.106+01:00zelo intiresno, hvalazelo intiresno, hvalaAnonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2785121318013782584.post-60822166523413847032007-07-04T15:14:00.000+01:002007-07-04T15:14:00.000+01:00el primer quer es perd en una traducció, es la poe...el primer quer es perd en una traducció, es la poesia, i n'hi han que son de pena, a la noia de la perla, els"vaig" hi surten ben bémés de mil vegades. Jo no ho sabia, pero tradüir es molt interessant, de motu propi m'estic tradünt 2666 de Bolaño i a cada capítol canvio l'estil narratiu, precisament per evitar aixó de repetir els "vaig", Com es per ús intern és molt divertit i gratificant.-Francesc Puigcarbóhttps://www.blogger.com/profile/04899575095259427908noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2785121318013782584.post-23198400163758355182007-06-26T12:49:00.000+01:002007-06-26T12:49:00.000+01:00On són els exemples del rondinaire de torn per sus...On són els exemples del rondinaire de torn per sustentar la seva tesi? Perquè aquest bloc és ple d'exemples que la contradiuen.Anonymousnoreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-2785121318013782584.post-35543395320838371762007-04-14T23:27:00.000+01:002007-04-14T23:27:00.000+01:00No puc posar cap objecció a aquest article, perquè...No puc posar cap objecció a aquest article, perquè respon exactament al que penso. Tenim un problema greu, i és que alguns editors catalans no hi creuen, en això de les traduccions, i no tant per raons culturals com purament "comercials". Les traduccions, encara que malament, s'han de pagar, i això incrementa els costos de l'edició, la qual cosa planteja un dilema: hem de vendre el llibre al preu que correspon tenint en compte els costos o hem d'aplicar un "preu polític"? Em sembla que això del "preu polític" ja s'ha acabat, i el fet que el llibre s'hagi de vendre més car que l'edició en castellà limita les vendes. <BR/><BR/>Cal recordar que abans hi havia una subvenció que donava la Generalitat de Catalunya a tots (o gairebé tots) els llibres publicats en català. Em sembla que es deia "fons genèric" o alguna cosa així: la Generalitat comprava un cert nombre d'exemplars de l'obra i compensava d'aquesta manera bona part dels costos. Ara, fora de casos molt concrets, l'editor s'ha de fer càrrec de tots els costos i, alhora, ha de limitar les tirades i, per tant, limitar també la difusió dels llibres, que no arriben a totes les llibreries. La conseqüència de tot plegat és que es venen menys llibres i que traduir no surt a compte. Si tenim un autor català a l'abast, donem-li prioritat perquè, si més no, el tindrem a prop la diada de Sant Jordi per signar exemplars en unes quantes paradetes i, almenys aquell dia, amb una mica de sort, el llibre "tindrà sortida".<BR/><BR/>Desenganyem-nos, amics: el nombre de traduccions literàries va de baixa i, al mateix temps, el nombre de mals traductors (traductors que no són professionals) augmenta cada dia, i aquest són els que s'emporten la feina perquè d'alguna cosa han de viure i no tenen cap escrúpol a l'hora d'acceptar la tarifa que li proposi l'editor.<BR/><BR/>Marc K.Anonymousnoreply@blogger.com