Per l'interès que té i perquè subscric el sentit del que hi diu, reprodueixo aquest article que avui surt publicat a la pàgina de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana).
Carta d'homenatge de Joaquim Carbó al traductor Eloi Castelló i Gassol
Fa poques setmanes, les lletres catalanes perdien un dels traductors més importants de l'hongarès : Eloi Castelló i Gassol. De la seva mà n'havien sortit les traduccions a la nostra llengua d'autors de primera fila com ara Sándor Márai, Imre Kertész o Dezsö Kosztolányi. Al final d'unes jornades sobre traducció que es van fer a l'edifici de La Pedrera, la traductora Dolors Udina va llegir una carta que l'escriptor Joaquim Carbó va enviar al diari Avui i que finalment no es va publicar. Carbó comença el seu text amb una pregunta: '¿És possible, em pregunto, que els nostres diaris i les nostres emissores, tan amatents per presentar una queixa darrere l’altra per tantes faltes d’atenció com rebem, siguin incapaços d’escriure unes ratlles per informar-nos de la personalitat d’aquest fidel i competent servidor de la nostra llengua que ens acaba de deixar? O és que pretenen que ens n’informin els diaris en castellà? Voldria que, com a homenatge, ens ho expliquéssiu tot: qui era, l’edat que tenia, d’on procedia el seu coneixement de l’hongarès, si vivia aquí o a Hongria...'. I continua dient: 'Només sé que era el traductor competent a qui agraeixo que en els últims anys m’ha fet conèixer en català l’obra d’Imre Kertész, Premi Nobel de Literatura de 2002 ('Sense destí', 'Fiasco', 'Kaddish', 'Jo, un altre...'), i de Sándor Márai, autor de novel·les tan importants com 'L’última trobada',' La història d’Eszter', 'Divorci a Buda', 'L’amant de Bolzano' o 'La dona justa'. I, ara mateix, tal com explicava Ramon Pla i Arxé en un dels últims suplements de Cultura, 'Anna Édes', de Dezsö Kosztolanyi...' I acaba dient: '¿Com pot ser que un dia darrere l’altre ompliu pàgines i pàgines sobre l’estat del genoll, el turmell o l’últim atac d’histèria d’un d’aquests mercenaris pagats a pes d’or que quan emigren, perquè algú encara els paga millor, se’n van sense haver-se pres la molèstia de dir ni una sola paraula en la nostra llengua, i no dediqueu ni una sola ratlla per lamentar una pèrdua que afecta d’una manera tan directa la nostra cultura? És clar que Eloi Castelló no era un heroi de la vida rosa, ni de la política, ni de la pilota... 'I a quin i de quin idioma dius que traduïa, aquest Castelló? De l’hongarès al català? Au va, gira full i no em ratllis!''.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
1 comentari:
Efectivament, la Dolors Udina va llegir aquesta carta d'en Joaquim Carbó, però caldria puntualitzar que l'acte d'homenatge a l'amic Eloi Castelló va ser convocat conjuntament per l'Associació Cultural Catalano-Hongaresa, la Casa de l'Est i el Comitè de Traducció i Drets Lingüístics del PEN Català, divendres 9 de febrer, a la Pedrera, després d'una taula rodona de les Jornades que s'esmenten (en la qual estava prevista la intervenció de l'Eloi). En aquest homenatge van participar l'Honorable senyor Ferenc Szabó, còlsol general d'Hongria a Barcelona; el Prof. Károly Morvay, de la Universitat Eötvös Loránd de Budapest; el Dr. Adán Kovácsics, en representació dels traductors professionals; en Frederic Guerrero, membre de la Casa de l'Est, en representació dels amics de l'Eloi Castelló; el Sr. Zsigmond Kovács, en representació de l'Associació Cultural Catalano-Hongaresa i de la comunitat hongaresa de Catalunya; el Sr. Rossend Arqués, en representació del PEN Català, i vaig cloure els parlaments jo mateix, en nom propi i de la Junta Directiva de la Casa de l'Est, tot anunciant que aquesta entitat havia decidit instituir el "Premi Eloi Castelló de traducció literària al català" per a versions directes d'obres procedents dels 23 països representats per la Casa de l'Est (www.casadelest.org).
Agraeixo a la Dolors Selis que s'hagi fet ressò d'aquesta carta que, com deia al començament, va llegir efectivament la Dolors Udina, la qual també va llegir uns fragments de traduccions de l'hongarès fetes per l'Eloi Castelló.
Albert Lázaro-Tinaut
Vicepresident de la
CASA DE L'EST
Publica un comentari a l'entrada