Sobre la traducció (Peter Bush)

D'una informació que publica avui Josep Massot el diari La Vanguardia, en recullo aquest parell de paràgrafs que em semblen interessants:

'El desfase es clamoroso: el pasado año sólo se tradujeron en Gran Bretaña 72 títulos de literatura española, incluyendo autores de Hispanoamérica. Por el contrario, España es el país occidental con mayor porcentaje de traducciones: ni más ni menos que el 25% de las novedades anuales, seguido de Alemania con el 22%. Según Amanda Hopkinson, directora del British Centre for Literary Translation, de las 160.000 novedades de la edición británica, sólo entre el 2% y el3% son traducciones de lenguas extranjeras. La francesa y la alemana son las primeras lenguas traducidas en Gran Bretaña, seguidas en tercer lugar, muy lejos, por el español. '

'Peter Bush, traductor de Goytisolo y Onetti, que ahora acaba de traducir La magnitud de la tragèdia,de Quim Monzó, cree que el mercado editorial anglosajón es tan reacio a la literatura extranjera por su autosuficiencia y porque su enorme potencia apenas deja resquicios a títulos de otros países. '

Moll presenta a Barcelona ‘Margherita Dolcevita’, traduïda al català per Anna Torcal i Salvador Company

L' editorial mallorquina Moll presenta a l’Espai Mallorca Margherita Dolcevita, la darrera novel·la de Stefano Benni. Tot un autor de culte per a les noves generacions italianes i amb obra narrativa ja traduïda a quinze llengües, Moll va donar a conèixer Benni entre nosaltres el 2005 amb el recull de contes El bar sota la mar. En l'acte de presentació hi participaran els traductors, Anna Torcal i Salvador Company, i Sebastià Alzamora, poeta, novel·lista i editor.
Dia: Dimecres, 18 d' abril de 2007
Hora: 19.30
Lloc: Espai Mallorca (C/ Carme, 55) - BARCELONA

Les traduccions literàries al català: poques, subsidiàries i dolentes

LLegeixo aquesta crònica a tribuna catalana i la poso a la vostra consideració:
'A la dècada dels vuitanta, hi va haver-hi una ferrada de traduccions que va permetre posar al dia la nòmina d’autors estrangers que estaven disponibles en català. Va ser un procés de normalització que avui dia ha quedat reduït a anècdota: moltes d’aquelles traduccions ja no són vàlides perquè usaven una llengua literària que ha quedat rovellada, i les editorials no
estan apostant fort en l’actualitat per aquesta modalitat. La catàstrofe és doble: no només es dissipa la possibilitat de llegir allò més nou i modern d’arreu del món en català, sinó que es limita la pròpia literatura catalana perquè les traduccions també en formen part. És a dir, no són només una via d’importació d’idees, sinó que eixampla el propi àmbit literari d’una llengua.
Un dels efectes més preocupants d’aquesta crisi és la subsidiaritat que s’observa respecte el mercat en espanyol. Com que la majoria d’editorials formen part de grups bilingües, només apareixen en català aquells títols per als quals es disposa ja de traducció castellana i poden tenir unes vendes assegurades gràcies a l’impuls mediàtic que generalment aporta la versió castellana. Difícilment algú s’arrisca a traduir al català un autor estranger que no compti amb una promoció prèvia destacada gràcies a la dinàmica del sector editorial en castellà.
I no només és qüestió de quantitat, també de qualitat. Els traductors literaris reben una remuneració massa escassa i han d’acceptar tarifes irrisòries sota l’amenaça de perdre un client en favor del primer recent llicenciat que s’ofereixi a treballar a vuit euros la pàgina. També sovintegen les traduccions fetes a corre-cuita entre més d’un professional sense que a posteriori s’hi apliqui un tractament d’unitat d’estil. Aquest mal en té un altre associat, de letal: el lector no entès acaba percebent que la llengua catalana “no funciona” per a depèn quina literatura estrangera, quan el que passa és, senzillament, que la traducció a la qual ha accedit és de pèssima qualitat (no n’hi ha prou en dominar l’idioma original, cal fer el llibre llegible). '

CCG Edicions publica ‘El foraster misteriós’ de Mark Twain, amb traducció de Francesc Francisco-Busquets

L’editorial gironina CCG Edicions té com a novetat per aquest Sant Jordi’O7 la publicació de l’obra El foraster misteriós de Samuel Langhorne Clemens (Mark Twain), amb traducció de Francesc Francisco-Busquets. El llibre té 164 pàgines. Francisco-Busquets (Girona, 1946), és llicenciat en filologia anglogermànica i professor de llengua anglesa. Ha traduït també un llibre de relats de Washington Irving amb el títol La llegenda de Sleepy Hollow i altres històries i també ha traduït per primera vegada al català Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.
Podeu llegir-ne una notícia relacionada que ha publicat el diari El Punt.

Mor l'intèrpret de Mastrogiacomo

LLegeixo aquesta notícia que ha publicat aquesta tarda l'agència italiana de notícies ANSA:
KABUL - I Taleban hanno ucciso oggi l'interprete di Daniele Mastrogiacomo. Lo ha detto oggi un portavoce del capo militare dei Taleban Mullah Dadullah, Shahabuddin Aaatil, parlando con la Reuters con un telefono satellitare.Il portavoce ha detto che l'interprete, Adjmal Nashkbandi, rapito ai primi di marzo insieme al giornalista di 'Repubblica', e' stato ucciso perche' il governo afghano si e' rifiutato di liberare alcuni taleban detenuti. ''Abbiamo aspettato tanto, ma il governo non ha risposto alle nostre richieste. Quindi lo abbiamo ucciso oggi'', ha dichiarato il portavoce. Nei giorni scorsi un portavoce di Dadullah aveva detto al fratello dell'interprete che l'ultimatum scadeva domani pomeriggio. Mastrogiacomo e' stato rapito il 5 marzo nell'Afghanistan meridionale assieme al suo autista e all'interprete. Il giornalista e' stato liberato dopo due settimane in cambio del rilascio di cinque esponenti dei taleban detenuti, mentre l'autista e' stato sgozzato.L'uccisione dell'interprete e' stata confermata dai servizi segreti afghani.

El Govern destina 1,5 milions d'euros per desenvolupar tecnologies de traducció automàtica de la parla

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquesta setmana destinar 1.500.000 euros en els propers tres anys al desenvolupament de sistemes de traducció automàtica de la parla amb l'objectiu de crear les eines necessàries per desenvolupar, en un futur, un sistema de traducció de veu a veu que sigui aplicable a la telefonia, mòbil o fixa, la traducció simultània de discursos o el doblatge i la subtitulació automàtica de productes audiovisuals.
Els desenvolupaments informàtics d'aquest projecte, que es distribuirà en tres anualitats de 500.000 euros per als exercicis de 2007, 2008 i 2009, es faran en programari lliure, i a mesura que estiguin disponibles, la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) els posaran a disposició d'empreses i institucions a través d'un portal d'Internet.
Podeu llegir la notícia completa de l'acord de Govern.

L’Institut Ramon Llull subvencionarà la traducció de vint obres literàries

Aquest comunicat de l’Institut Ramon Llull (IRL) destaca algunes de les subvencions concedides en l’any en què la Cultura Catalana serà la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Els ajuts permetran traduir a l'anglès Poemes, de Jacint Verdaguer; El nen gris, de Lluís Ferré; i La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó. A l'alemany L'ou de la serp, d'Eugeni Xammar; Històries del mar, de Josep Pla; Tota la vida, d'Ada Castells ; i Tor, de Carles Porta. Al francès El llibre dels fets, de Jaume I. I a l'hindi La pell freda, d'Albert Sànchez Piñol; Lola i els peixos, de Baltasar Porcel; i Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.
Intentaré saber els noms dels traductors per a completar la informació.