Sobre la traducció (Peter Bush)

D'una informació que publica avui Josep Massot el diari La Vanguardia, en recullo aquest parell de paràgrafs que em semblen interessants:

'El desfase es clamoroso: el pasado año sólo se tradujeron en Gran Bretaña 72 títulos de literatura española, incluyendo autores de Hispanoamérica. Por el contrario, España es el país occidental con mayor porcentaje de traducciones: ni más ni menos que el 25% de las novedades anuales, seguido de Alemania con el 22%. Según Amanda Hopkinson, directora del British Centre for Literary Translation, de las 160.000 novedades de la edición británica, sólo entre el 2% y el3% son traducciones de lenguas extranjeras. La francesa y la alemana son las primeras lenguas traducidas en Gran Bretaña, seguidas en tercer lugar, muy lejos, por el español. '

'Peter Bush, traductor de Goytisolo y Onetti, que ahora acaba de traducir La magnitud de la tragèdia,de Quim Monzó, cree que el mercado editorial anglosajón es tan reacio a la literatura extranjera por su autosuficiencia y porque su enorme potencia apenas deja resquicios a títulos de otros países. '

Moll presenta a Barcelona ‘Margherita Dolcevita’, traduïda al català per Anna Torcal i Salvador Company

L' editorial mallorquina Moll presenta a l’Espai Mallorca Margherita Dolcevita, la darrera novel·la de Stefano Benni. Tot un autor de culte per a les noves generacions italianes i amb obra narrativa ja traduïda a quinze llengües, Moll va donar a conèixer Benni entre nosaltres el 2005 amb el recull de contes El bar sota la mar. En l'acte de presentació hi participaran els traductors, Anna Torcal i Salvador Company, i Sebastià Alzamora, poeta, novel·lista i editor.
Dia: Dimecres, 18 d' abril de 2007
Hora: 19.30
Lloc: Espai Mallorca (C/ Carme, 55) - BARCELONA

Les traduccions literàries al català: poques, subsidiàries i dolentes

LLegeixo aquesta crònica a tribuna catalana i la poso a la vostra consideració:
'A la dècada dels vuitanta, hi va haver-hi una ferrada de traduccions que va permetre posar al dia la nòmina d’autors estrangers que estaven disponibles en català. Va ser un procés de normalització que avui dia ha quedat reduït a anècdota: moltes d’aquelles traduccions ja no són vàlides perquè usaven una llengua literària que ha quedat rovellada, i les editorials no
estan apostant fort en l’actualitat per aquesta modalitat. La catàstrofe és doble: no només es dissipa la possibilitat de llegir allò més nou i modern d’arreu del món en català, sinó que es limita la pròpia literatura catalana perquè les traduccions també en formen part. És a dir, no són només una via d’importació d’idees, sinó que eixampla el propi àmbit literari d’una llengua.
Un dels efectes més preocupants d’aquesta crisi és la subsidiaritat que s’observa respecte el mercat en espanyol. Com que la majoria d’editorials formen part de grups bilingües, només apareixen en català aquells títols per als quals es disposa ja de traducció castellana i poden tenir unes vendes assegurades gràcies a l’impuls mediàtic que generalment aporta la versió castellana. Difícilment algú s’arrisca a traduir al català un autor estranger que no compti amb una promoció prèvia destacada gràcies a la dinàmica del sector editorial en castellà.
I no només és qüestió de quantitat, també de qualitat. Els traductors literaris reben una remuneració massa escassa i han d’acceptar tarifes irrisòries sota l’amenaça de perdre un client en favor del primer recent llicenciat que s’ofereixi a treballar a vuit euros la pàgina. També sovintegen les traduccions fetes a corre-cuita entre més d’un professional sense que a posteriori s’hi apliqui un tractament d’unitat d’estil. Aquest mal en té un altre associat, de letal: el lector no entès acaba percebent que la llengua catalana “no funciona” per a depèn quina literatura estrangera, quan el que passa és, senzillament, que la traducció a la qual ha accedit és de pèssima qualitat (no n’hi ha prou en dominar l’idioma original, cal fer el llibre llegible). '

CCG Edicions publica ‘El foraster misteriós’ de Mark Twain, amb traducció de Francesc Francisco-Busquets

L’editorial gironina CCG Edicions té com a novetat per aquest Sant Jordi’O7 la publicació de l’obra El foraster misteriós de Samuel Langhorne Clemens (Mark Twain), amb traducció de Francesc Francisco-Busquets. El llibre té 164 pàgines. Francisco-Busquets (Girona, 1946), és llicenciat en filologia anglogermànica i professor de llengua anglesa. Ha traduït també un llibre de relats de Washington Irving amb el títol La llegenda de Sleepy Hollow i altres històries i també ha traduït per primera vegada al català Els viatges de Gulliver, de Jonathan Swift.
Podeu llegir-ne una notícia relacionada que ha publicat el diari El Punt.

Mor l'intèrpret de Mastrogiacomo

LLegeixo aquesta notícia que ha publicat aquesta tarda l'agència italiana de notícies ANSA:
KABUL - I Taleban hanno ucciso oggi l'interprete di Daniele Mastrogiacomo. Lo ha detto oggi un portavoce del capo militare dei Taleban Mullah Dadullah, Shahabuddin Aaatil, parlando con la Reuters con un telefono satellitare.Il portavoce ha detto che l'interprete, Adjmal Nashkbandi, rapito ai primi di marzo insieme al giornalista di 'Repubblica', e' stato ucciso perche' il governo afghano si e' rifiutato di liberare alcuni taleban detenuti. ''Abbiamo aspettato tanto, ma il governo non ha risposto alle nostre richieste. Quindi lo abbiamo ucciso oggi'', ha dichiarato il portavoce. Nei giorni scorsi un portavoce di Dadullah aveva detto al fratello dell'interprete che l'ultimatum scadeva domani pomeriggio. Mastrogiacomo e' stato rapito il 5 marzo nell'Afghanistan meridionale assieme al suo autista e all'interprete. Il giornalista e' stato liberato dopo due settimane in cambio del rilascio di cinque esponenti dei taleban detenuti, mentre l'autista e' stato sgozzato.L'uccisione dell'interprete e' stata confermata dai servizi segreti afghani.

El Govern destina 1,5 milions d'euros per desenvolupar tecnologies de traducció automàtica de la parla

El Govern de la Generalitat de Catalunya ha aprovat aquesta setmana destinar 1.500.000 euros en els propers tres anys al desenvolupament de sistemes de traducció automàtica de la parla amb l'objectiu de crear les eines necessàries per desenvolupar, en un futur, un sistema de traducció de veu a veu que sigui aplicable a la telefonia, mòbil o fixa, la traducció simultània de discursos o el doblatge i la subtitulació automàtica de productes audiovisuals.
Els desenvolupaments informàtics d'aquest projecte, que es distribuirà en tres anualitats de 500.000 euros per als exercicis de 2007, 2008 i 2009, es faran en programari lliure, i a mesura que estiguin disponibles, la Generalitat i la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) els posaran a disposició d'empreses i institucions a través d'un portal d'Internet.
Podeu llegir la notícia completa de l'acord de Govern.

L’Institut Ramon Llull subvencionarà la traducció de vint obres literàries

Aquest comunicat de l’Institut Ramon Llull (IRL) destaca algunes de les subvencions concedides en l’any en què la Cultura Catalana serà la convidada d'honor a la Fira del Llibre de Frankfurt.
Els ajuts permetran traduir a l'anglès Poemes, de Jacint Verdaguer; El nen gris, de Lluís Ferré; i La magnitud de la tragèdia, de Quim Monzó. A l'alemany L'ou de la serp, d'Eugeni Xammar; Històries del mar, de Josep Pla; Tota la vida, d'Ada Castells ; i Tor, de Carles Porta. Al francès El llibre dels fets, de Jaume I. I a l'hindi La pell freda, d'Albert Sànchez Piñol; Lola i els peixos, de Baltasar Porcel; i Mirall trencat, de Mercè Rodoreda.
Intentaré saber els noms dels traductors per a completar la informació.

Any Gaziel 2007

LLegeixo als diaris la notícia que, amb motiu de l’Any Gaziel 2007, la ciutat de Sant Feliu de Guíxols programa nombroses activitats per retre homenatge al periodista i escriptor Agustí Calvet i Pascual (‘Gaziel’). Afegeixo que Gaziel també va exercir de traductor en la primera meitat del segle passat. La fitxa sobre Gaziel que hi ha al web de l’AELC recull aquest llistat d’obres traduïdes per l’autor:
─ Chessin, Serge du: La locura roja. Aspectos y escenas de la revolución rusa, 1917-1918. Barcelona: Seix Barral, 1920.
─ Filón, Agustin: La Novela de una emperatriz. Eugenia de Montijo (1826-1920). Barcelona: Seix Barral, 1922.
─Rider Haggard, H: Las minas de Salomón. Barcelona: Seix Barral, 1921.
─Stevenson, Robert Louis: La isla del tesoro. Barcelona: Seix Barral, 1924.
─ Defoe, Daniel: Aventuras de Robinsón. Barcelona: Seix Barral, 1925.
─ Valéry, Paul: Cementiri marí. (En col·laboració amb Miquel Forteza). Madrid: Aldus, 1947.
Un apunt curiós. Les obres traduïdes a l'espanyol són publicades a Barcelona i, l'obra traduïda al català, es publica a Madrid.

Més sobre l'autotraducció

El comentari de Marc K. m’ha fet anar a veure què pensaven altres autors sobre el tema de l’autotraducció i de la traducció per altres.

M’ha semblat interessant la visió de Carme Riera respecte d’aquesta matèria i com justifica que ella mateixa tradueixi les seves obres al castellà. Aquest fragment forma part d’un resum de la seva participació en una conferència celebrada durant el curs 2002/2003 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb motiu de la celebració de l’Any de les Llengües:

'Si traduir és perdre, per què als autors els interessa tant que les seves obres es tradueixin? Per què, fins i tot conscients de la pèrdua, s'autotradueixen?

En el cas de Carme Riera, la resposta és clara: d'una banda, per arribar a tants lectors com sigui possible; de l'altra, perquè, com que no creu en la traducció, fa una versió de les seves novel·les, que vol dir reescriure el text en la llengua en què ha de fer-lo parlar, cosa que només pot fer ella mateixa i només en una llengua, el castellà, que és l'única que coneix tan bé com el català. Així doncs, Dins el darrer blau, que va trigar dos anys a traduir al castellà, explica en totes dues llengües la mateixa història, però ho fa de manera diferent. Arran de la traducció al castellà, però, la versió catalana també va variar. Veure una novel·la des d'una altra llengua serveix per veure-la des d'una perspectiva distinta i alhora ajuda a recomposar el món novel·lístic. El seu ideal seria poder fer com amb Qüestió d'amor propi, que va escriure i traduir paral·lelament. Això li donava un punt de vista diferent per poder anar observant com funcionava el text en l'altre llengua i introduir les esmenes que considerava oportunes. La traducció li servia per prendre distància i convertir-se en lectora crítica del propi.'

Certament, pel que es diu en el text, el que fa Riera és adaptar l’obra a la cultura de recepció, amb la qual cosa, com que surt del mateix autor, penso que realment estem parlant molt sovint d’una obra diferent. Com que això mai podria ser una traducció infidel perquè és l’autor qui reescriu/tradueix la seva pròpia obra, la qüestió rau en admetre o no, diu Marc K. en el seu comentari, si el que s’ha fet realment no és una nova obra adaptada a una altra cultura de recepció.

Sobre la traducció i l'autotraducció (Maria de la Pau Janer)

Després d'uns dies en què he tingut una mica oblidat el bloc perquè m'ha absorbit la feina més de l'habitual, llegeixo en el diari Avui una entrevista a l’escriptora Maria de la Pau Janer amb algunes respostes que tenen a veure amb les traduccions i les autotraduccions de les seves obres. Aquest és el fragment que n’he seleccionat:

Què la va portar a escriure directament en castellà?
D'una banda em vaig adonar que les traduccions en castellà dels meus llibres no m'agradaven gaire. Arran d'una conversa amb Carme Riera en què em va explicar que ella escrivia les dues versions de les seves novel·les, vaig decidir provar-ho. Naturalment ho vaig fer per ampliar fronteres i tenir més lectors.
I quin procés segueix?
La primera novel·la va ser un experiment total. No sabia si arribaria al final. Però va anar fluint. Escric dos o tres capítols en castellà, i quan ja té una entitat començo la versió catalana. A vegades el text català em fa canviar coses del castellà perquè veig que no funciona prou bé. D'aquesta manera reviso molt més.
El fet de sortir primer en castellà fa que els lectors castellans la rebin amb menys reticències?
La meva voluntat era que sortissin a la vegada. Però l'editorial en això és molt estricta. Totes dues novel·les han estat finalista i guanyadora del Planeta, i l'editorial dóna preferència a l'idioma del guardó.
Se sent satisfeta amb les traduccions a altres idiomes?
La traducció continua sent el nostre taló d'Aquil·les. El que ens costa més és l'anglès. Però, personalment, no he mogut gaire les coses. No tinc agència literària. Les traduccions castellanes van anar arribant sense buscar-les. La traducció de Màrmara a l'alemany va ser conseqüència d'un viatge a Frankfurt. Feia una conferència i entre el públic hi havia un editor que s'hi va interessar.
La relació ha tingut continuïtat?
És una editorial petita i no van fer gaire promoció, però va anar bé. I ara tradueixen Orient, Occident, de cara a la Fira de Frankfurt.

Montserrat Abelló rep a Mallorca el premi Rafael Jaume de traducció poètica

L'AELC lliura avui (un quart de deu de la nit) els Premis Cavall Verd 2007, un dels quals, el Rafael Jaume, va a parar enguany a Montserrat Abelló, per la traducció del llibre de Sylvia Plath Sóc vertical (Proa). Aquest guardó, que s'atorga a Ciutat de Mallorca, fa esment de la millor traducció poètica publicada en català durant l'any anterior. El 2007 els Cavall Verd celebren vint-i-quatre anys de vida.

Moll publica una segona narració de Stefano Benni, amb traducció de Salvador Company i Anna Torcal

L’editorial mallorquina Moll ha publicat Margherita Dolcevita, del novel·lista, dramaturg i columnista bolonyès Stefano Benni, amb traducció al català de Salvador Company i Anna Torcal. L’obra narrativa de Benni, convertit en un autor de culte per a les noves generacions italianes, ha estat traduïda a quinze llengües. Moll ja va publicar l’any 2005 Il bar sotto il mare (El bar sota la mar, en la traducció catalana).

Moll publica una ‘Antologia de poesia russa’ traduïda per Guillem Nadal

L’editorial mallorquina Moll ha publicat Antologia de poesia russa, que vol ser una edició completa de totes les traduccions de poesia russa fetes per Guillem Nadal. Conté tots els poemes del volum Poetes russos, aparegut en aquesta mateixa editorial el 1981 i exhaurit fa anys, a més de totes les traduccions inèdites que s'han trobat, i inclou tant els poetes 'clàssics' com els moderns i revolucionaris. Juntament amb la versió catalana, el llibre ofereix també l'original en llengua russa de cada poema, a cura de Gerard Adrover Thomàs. Guillem Nadal era poeta i feia poesia en les seves traduccions: meditava cada vers i en polia la forma incansablement, fins a trobar-li la solució estètica definitiva. En aquest trentè aniversari de la mort del poeta-traductor, l’editorial Moll posar a l'abast del lector aquesta exquisida selecció d'una poesia encara massa desconeguda. Guillem Nadal Blanes (Palma, 1911-Zuric, 1976) diplomàtic, traductor i poeta, fou soci fundador de l'Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lul·lística. Autor de diverses obres poètiques, entre les quals 14 sonets i una cançó (1973), destaca sobretot pel seu treball de traducció al català d'obres d'autors alemanys i russos, com Rilke, Thomas Mann i Puixkin. Antologia de poesia russa té 620 pàgines.

Lou Reed, traduït al català

El músic novaiorquès Lou Reed ha anunciat que Edicions 62 publicarà aquest any un volum de la seva obra poètica i les seves cançons amb traducció al català, segons recull avui la pàgina de l’Institut Ramon Llull.

Subvencions a empreses editorials per a la traducció a altres llengües d’obres literàries i de pensament 2007

Sabíeu que l'Institut Ramon Llull concedeix subvencions a empreses editorials per a la traducció d'obres literàries (poesia, teatre i narrativa) i de pensament (assaig i pensament dins l'àmbit de les ciències i les humanitats), originals en llengua catalana? Poden optar a aquestes subvencions les empreses editorials que tinguin programada la traducció d'obres literàries i de pensament originals en llengua catalana durant l'any de la convocatòria i hagin adquirit, a tal efecte, els drets d'edició corresponents. Les sol·licituds s'han de formalitzar mitjançant un formulari que facilita l'Institut Ramon Llull (Diputació 279, baixos 08007 Barcelona) que també es pot obtenir a Internet a la pàgina de l'Institut Ramon Llull.

Casa de l’Est crea el 'Premi Eloi Castelló de traducció literària al català'

Albert Lázaro-Tinaut, vicepresident de la Casa de l’Est, envia un comentari a l’entrada Carta d’homenatge de Joaquim Carbó al traductor Eloi Castelló i Gassol en el qual anuncia que l’entitat que vicepresideix ha decidit instituir el Premi Eloi Castelló de traducció literària al català per a versions directes d'obres procedents dels 23 països representats per la Casa de l'Est.

La Campana publica dues traduccions de l’anglès per Sant Jordi

L’editorial La Campana té a punt per aquest Sant Jordi Un llarg hivern, una narració de l’escriptor irlandès Colm Tóibín, traduïda de l’anglès per Víctor Compta. El llibre té 136 pàgines. També publicada per La Campana com a novetat hi ha La petita història dels tractors en ucraïnès, una novel·la de Marina Lewycka, traduïda de l’anglès per Joan Puntí. El llibre té 378 pàgines.

Columna publica Susana Tamaro amb traducció de Mercè Ubach

Segons informa l’editorial Columna, una de les novetats per què aposta de cara a aquest Sant Jordi és l’obra narrativa de l’escriptora italiana Susanna Tamaro Escolta la meva veu, amb la traducció al català de Mercè Ubach. El llibre es publica en la col·lecció Clàssica Traducció i té 192 pàgines.

Carta d'homenatge de Joaquim Carbó al traductor Eloi Castelló i Gassol

Per l'interès que té i perquè subscric el sentit del que hi diu, reprodueixo aquest article que avui surt publicat a la pàgina de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana).

Carta d'homenatge de Joaquim Carbó al traductor Eloi Castelló i Gassol
Fa poques setmanes, les lletres catalanes perdien un dels traductors més importants de l'hongarès : Eloi Castelló i Gassol. De la seva mà n'havien sortit les traduccions a la nostra llengua d'autors de primera fila com ara Sándor Márai, Imre Kertész o Dezsö Kosztolányi. Al final d'unes jornades sobre traducció que es van fer a l'edifici de La Pedrera, la traductora Dolors Udina va llegir una carta que l'escriptor Joaquim Carbó va enviar al diari Avui i que finalment no es va publicar. Carbó comença el seu text amb una pregunta: '¿És possible, em pregunto, que els nostres diaris i les nostres emissores, tan amatents per presentar una queixa darrere l’altra per tantes faltes d’atenció com rebem, siguin incapaços d’escriure unes ratlles per informar-nos de la personalitat d’aquest fidel i competent servidor de la nostra llengua que ens acaba de deixar? O és que pretenen que ens n’informin els diaris en castellà? Voldria que, com a homenatge, ens ho expliquéssiu tot: qui era, l’edat que tenia, d’on procedia el seu coneixement de l’hongarès, si vivia aquí o a Hongria...'. I continua dient: 'Només sé que era el traductor competent a qui agraeixo que en els últims anys m’ha fet conèixer en català l’obra d’Imre Kertész, Premi Nobel de Literatura de 2002 ('Sense destí', 'Fiasco', 'Kaddish', 'Jo, un altre...'), i de Sándor Márai, autor de novel·les tan importants com 'L’última trobada',' La història d’Eszter', 'Divorci a Buda', 'L’amant de Bolzano' o 'La dona justa'. I, ara mateix, tal com explicava Ramon Pla i Arxé en un dels últims suplements de Cultura, 'Anna Édes', de Dezsö Kosztolanyi...' I acaba dient: '¿Com pot ser que un dia darrere l’altre ompliu pàgines i pàgines sobre l’estat del genoll, el turmell o l’últim atac d’histèria d’un d’aquests mercenaris pagats a pes d’or que quan emigren, perquè algú encara els paga millor, se’n van sense haver-se pres la molèstia de dir ni una sola paraula en la nostra llengua, i no dediqueu ni una sola ratlla per lamentar una pèrdua que afecta d’una manera tan directa la nostra cultura? És clar que Eloi Castelló no era un heroi de la vida rosa, ni de la política, ni de la pilota... 'I a quin i de quin idioma dius que traduïa, aquest Castelló? De l’hongarès al català? Au va, gira full i no em ratllis!''.

Sobre la traducció (diu Eduardo Mendoza)

Entro a la pàgina oficial d'Eduardo Mendoza (Barcelona, 1943) i hi trobo aquestes tres cites sobre la traducció:
'Una buena cualidad del traductor es ser un poco tonto, algo que también vale para el escritor. Hay que tener poca capacidad de análisis y bastante morro. El traductor ideal debe tener una enorme capacidad de adaptación al terreno, mucha desconfianza y muy poca seguridad en sí mismo'.
'El traductor siempre ha sufrido un complejo absurdo, pero real. Es como el crítico literario, que siempre se dice que es un escritor frustrado. El traductor parece que quería llegar a ser otra cosa, pero al final se quedó en traductor'.
'En España tenemos un nivel bajísimo en relación con otros países europeos y un déficit muy grave en términos generales. Hay grandes traductores individuales, pero no una buena industria de traducción. Los textos literarios perviven a lo largo de los siglos, pero las traducciones se van oxidando y por eso habría que irlas renovando cada cierto tiempo'.

Arola crea la col·lecció Llibres del Camaleó

Sabíeu del nou projecte que impulsa l'editorial tarragonina Arola Editors amb la col·laboració del Departament de Traducció i Interpretació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Es tracta de la nova col·lecció de traduccions Llibres del Camaleó. Llegiu-ne la notícia que publica avui el diari El Punt.

Arola Editors prepara traduccions al català de l’alemany, del japonès, del xinès i de l’anglès

En el capítol de noves publicacions, Arola Editors té a punt la traducció de l’alemany al català (Nit de tempesta i altres poemes, de Hugo Von Hofmannsthal, amb traducció de Joan Fontcuberta), del japonès al català (L’armari. Tres peces de teatre nô modern, de Yukio Mishima, amb traducció de Mercè Altimir), del xinès al català (Pan Gu crea l’univers. Contes tradicionals xinesos, amb traducció de Carles Prado-Fonts), i de l’anglès al català (Tornar a casa, de Harold Pinter, amb traducció de Joaquim Mallafrè).

Barcino prepara traduccions de clàssics catalans a l'anglès, l'espanyol i l'alemany

L’Editorial Barcino, segell de la Fundació Lluís Carulla, prepara les següents traduccions a l’anglès, l’espanyol i l’alemany. A l’anglés, en coedició amb Tamesis: Francesc Eiximenis, Anthology, amb traducció de Robert D. Hughes i Book of Sent Soví. Medieval recipes from Catalonia, amb traducció de Robin Vogelzang. A l’espanyol, en coedició amb DVD Ediciones: Libro de Sent Soví, traducció de Manel Zabala; Jordi de Sant Jordi, Poesías, amb traducció de José María Micó; i Historia de Jacob Xalabín, amb traducció de Mònica Barrieras. A l’alemany, en coedició amb Herder, la previsió en aquesta llengua és publicar dues capses de tres llibres, la primera de la qual inclourà: Ramon Llull, Doctrina pueril, amb traducció d'Elisenda Padrós Wolf, Curial e Güelfa, amb traducció de Gret Schib i, Ausiàs March, Poesies, amb traducció d'Isabel Müller (versió en prosa acarada amb el text català)

Montserrat Abelló guanya un dels Premis Cavall Verd 2007 per la traducció d’un llibre de Sylvia Plath

L’AELC (Associació d’Escriptors en Llengua Catalana) ha triat la traductora tarragonina Montserrat Abelló com a guanyadora dels Premis Cavall Verd d’enguany a la millor traducció poètica publicada en llengua catalana. El jurat ha atorgat el premi a Abelló per la traducció del llibre de Sylvia Plath Sóc vertical (Proa). El lliurament del guardó es farà el 23 de març

Arola Editors publica ‘Amor Fe Esperança’ amb traducció de Feliu Formosa

Una de les novetats que té a punt la tarragonina Arola Editors és l’obra Amor Fe Esperança. Una petita dansa de mort en cinc actes, Odön Von Horváth, amb traducció de Feliu Formosa. El sabadellenc Formosa (1934) té una llarga activitat de traductor des del 1962 (més de cent títols de poesia, narrativa i teatre alemanys al català i al castellà). Entre altres distincions, ha rebut el Premio Nacional de Traducción del Ministerio de Cultura.

Símbol Editors presenta els llibres ‘Walden’, traduït per Anna Turró i, ‘Dersú Uzalà’, traduït per Miquel Cabal

Símbol Editors presenta una de les obres fonamentals de la literatura americana del segle XIX, Walden o la vida als boscos, de Henry David Thoreau, amb traducció de Anna Turró. També es presenta l’obra de l’explorador rus Vladímir Arséniev, Dersú Uzalà. Pel país de l’Ussuri, amb traducció de Miquel Cabal. La presentació se celebra aquest 8 de març, a dos quarts de 8 del vespre, a la sala d'Actes de l'Ateneu Barcelonès (c/Canuda, núm.6).

Barcino prepara les traduccions del 'Llibre del Sent Soví' a l'anglès i a l'espanyol

L'editorial Barcino està preparant en aquests moments la traducció del Llibre de Sent Soví a l'anglès en coedició amb l'editorial Tamesis: Book of Sent Soví. Medieval recipes from Catalonia, amb traducció de Robin Vogelzang. Barcino també té en preparació la traducció del Llibre del Sent Soví al castellà e coedició amb DVD Ediciones: Libro de Sent Soví, amb traducció de Manel Zabala. D'altra banda, l'editorial Barcino presenta dilluns vinent, 12 de març, el Llibre de Sent Soví en edició divulgativa en català.

Cossetània publica Alcoberro: 'L'home que mira'

Rebo un correu-e de Cossetània Edicions en què informa que ja és a les llibreries el llibre L'home que mira.Un bloc de filosofia i pensament, de l'autor Ramon Alcoberro. Nascut a Pals (Baix Empordà) el 1957, Alcoberro és professor d’Ètica a la Universitat de Girona, consultor a la Universitat Oberta i administrador d’una de les planes web de referència en l’àmbit de la filosofia: www.alcoberro.info. Col·labora a l’espai «Grans preguntes, grans respostes» d’El matí de Catalunya Ràdio i manté el bloc filosòfic L’home que mira, el primer any del qual (2004-2005) surt ara publicat en paper. Alcoberro ha traduït o editat textos de Voltaire, D’Alembert, Mazzarino, La Rochefoucault, Frederic II de Prússia i Thoreau.

Monzó, traduït i traductor

L'escriptor Quim Monzó (Barcelona, 1952) ha rebut aquest dilluns al vespre el Premi Trajectòria 2007 que cada any concedeix la Setmana del Llibre en català en reconeixement a un professional del món de la cultura que hagi destacat per la seva trajectòria en favor de la cultura catalana. Monzó és un dels autors catalans més traduïts. Concretament, els seus llibres s´han publicat en alemany, anglès, basc, castellà, danès, finès, francès, gallec, hongarès, italià, japonès, neerlandès, noruec, rus i suec. A més d´escriptor ha traduït llibres de Truman Capote, JD Salinger, Ray Bradbury, Thomas Hardy, Harvey Fierstein, Ernest Hemingway, John Barth, Roald Dahl, Mary Shelley, Roald Dahl, Howard Barrer i Arthur Miller, entre d’altres.

XI Jornades de Traducció i Interpretació a Vic

La Facultat de Ciències Humanes, Traducció i Interpretació de la Universitat de Vic organitza per al dia 19 d’abril les XI Jornades de Traducció i Interpretació a Vic, sota el lema Dret i Traducció, Amb la participació de destacats professionals de la Generalitat de Catalunya, del Ministeri d'Afers Estrangers, TERMCAT, diverses universitats i el jurista Carlos Jiménez Villarejo.

XI Premi de Traducció Andreu Febrer

Fins al 16 d’abril del 2007 es manté obert el termini de presentació de traduccions per a la convocatòria d’enguany del Premi de Traducció Andreu Ferrer. Hi ha dues modalitats. La de traduccions al català (les llengües de partida poden ser l’anglès, el francès, l’alemany o l’espanyol) i la de traduccions a l’espanyol (les llengües de partida poden ser l’anglès, el francès, l’alemany o el català). S’atorgarà un premi de €600 i un accèssit de €300 per a cadascuna de les dues opcions. Podeu llegir-ne les bases.

Mor el traductor Eloi Castelló Gasol

La periodista Eva Piquer explica en el diari Avui que dijous d'aquesta setmana el Grup 62 va emetre un comunicat de condol per la mort d'Eloi Castelló Gasol, traductor de l'hongarès al català d'autors com Sándor Márai, Imre Kertész i Dezsó Kosztolányi.

Anna Casassas tradueix Goliarda Sapienza

Isabel Martí, d'Edicions La Campana, comenta que el títol definitiu de la versió en català del llibre de Goliarda Sapienza L'arte della gioia serà L'art de viure i no L'art de l'alegria. A l'editorial han escoltat opinions que els semblen encertades i encara hi eren a temps. La traducció ('immillorable') és d'Anna Casassas.