Carta d'homenatge de Joaquim Carbó al traductor Eloi Castelló i Gassol

Per l'interès que té i perquè subscric el sentit del que hi diu, reprodueixo aquest article que avui surt publicat a la pàgina de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana).

Carta d'homenatge de Joaquim Carbó al traductor Eloi Castelló i Gassol
Fa poques setmanes, les lletres catalanes perdien un dels traductors més importants de l'hongarès : Eloi Castelló i Gassol. De la seva mà n'havien sortit les traduccions a la nostra llengua d'autors de primera fila com ara Sándor Márai, Imre Kertész o Dezsö Kosztolányi. Al final d'unes jornades sobre traducció que es van fer a l'edifici de La Pedrera, la traductora Dolors Udina va llegir una carta que l'escriptor Joaquim Carbó va enviar al diari Avui i que finalment no es va publicar. Carbó comença el seu text amb una pregunta: '¿És possible, em pregunto, que els nostres diaris i les nostres emissores, tan amatents per presentar una queixa darrere l’altra per tantes faltes d’atenció com rebem, siguin incapaços d’escriure unes ratlles per informar-nos de la personalitat d’aquest fidel i competent servidor de la nostra llengua que ens acaba de deixar? O és que pretenen que ens n’informin els diaris en castellà? Voldria que, com a homenatge, ens ho expliquéssiu tot: qui era, l’edat que tenia, d’on procedia el seu coneixement de l’hongarès, si vivia aquí o a Hongria...'. I continua dient: 'Només sé que era el traductor competent a qui agraeixo que en els últims anys m’ha fet conèixer en català l’obra d’Imre Kertész, Premi Nobel de Literatura de 2002 ('Sense destí', 'Fiasco', 'Kaddish', 'Jo, un altre...'), i de Sándor Márai, autor de novel·les tan importants com 'L’última trobada',' La història d’Eszter', 'Divorci a Buda', 'L’amant de Bolzano' o 'La dona justa'. I, ara mateix, tal com explicava Ramon Pla i Arxé en un dels últims suplements de Cultura, 'Anna Édes', de Dezsö Kosztolanyi...' I acaba dient: '¿Com pot ser que un dia darrere l’altre ompliu pàgines i pàgines sobre l’estat del genoll, el turmell o l’últim atac d’histèria d’un d’aquests mercenaris pagats a pes d’or que quan emigren, perquè algú encara els paga millor, se’n van sense haver-se pres la molèstia de dir ni una sola paraula en la nostra llengua, i no dediqueu ni una sola ratlla per lamentar una pèrdua que afecta d’una manera tan directa la nostra cultura? És clar que Eloi Castelló no era un heroi de la vida rosa, ni de la política, ni de la pilota... 'I a quin i de quin idioma dius que traduïa, aquest Castelló? De l’hongarès al català? Au va, gira full i no em ratllis!''.