LLegeixo als diaris la notícia que, amb motiu de l’Any Gaziel 2007, la ciutat de Sant Feliu de Guíxols programa nombroses activitats per retre homenatge al periodista i escriptor Agustí Calvet i Pascual (‘Gaziel’). Afegeixo que Gaziel també va exercir de traductor en la primera meitat del segle passat. La fitxa sobre Gaziel que hi ha al web de l’AELC recull aquest llistat d’obres traduïdes per l’autor:
─ Chessin, Serge du: La locura roja. Aspectos y escenas de la revolución rusa, 1917-1918. Barcelona: Seix Barral, 1920.
─ Filón, Agustin: La Novela de una emperatriz. Eugenia de Montijo (1826-1920). Barcelona: Seix Barral, 1922.
─Rider Haggard, H: Las minas de Salomón. Barcelona: Seix Barral, 1921.
─Stevenson, Robert Louis: La isla del tesoro. Barcelona: Seix Barral, 1924.
─ Defoe, Daniel: Aventuras de Robinsón. Barcelona: Seix Barral, 1925.
─ Valéry, Paul: Cementiri marí. (En col·laboració amb Miquel Forteza). Madrid: Aldus, 1947.
Un apunt curiós. Les obres traduïdes a l'espanyol són publicades a Barcelona i, l'obra traduïda al català, es publica a Madrid.
dilluns, d’abril 02, 2007
diumenge, d’abril 01, 2007
Més sobre l'autotraducció
El comentari de Marc K. m’ha fet anar a veure què pensaven altres autors sobre el tema de l’autotraducció i de la traducció per altres.
M’ha semblat interessant la visió de Carme Riera respecte d’aquesta matèria i com justifica que ella mateixa tradueixi les seves obres al castellà. Aquest fragment forma part d’un resum de la seva participació en una conferència celebrada durant el curs 2002/2003 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb motiu de la celebració de l’Any de les Llengües:
'Si traduir és perdre, per què als autors els interessa tant que les seves obres es tradueixin? Per què, fins i tot conscients de la pèrdua, s'autotradueixen?
En el cas de Carme Riera, la resposta és clara: d'una banda, per arribar a tants lectors com sigui possible; de l'altra, perquè, com que no creu en la traducció, fa una versió de les seves novel·les, que vol dir reescriure el text en la llengua en què ha de fer-lo parlar, cosa que només pot fer ella mateixa i només en una llengua, el castellà, que és l'única que coneix tan bé com el català. Així doncs, Dins el darrer blau, que va trigar dos anys a traduir al castellà, explica en totes dues llengües la mateixa història, però ho fa de manera diferent. Arran de la traducció al castellà, però, la versió catalana també va variar. Veure una novel·la des d'una altra llengua serveix per veure-la des d'una perspectiva distinta i alhora ajuda a recomposar el món novel·lístic. El seu ideal seria poder fer com amb Qüestió d'amor propi, que va escriure i traduir paral·lelament. Això li donava un punt de vista diferent per poder anar observant com funcionava el text en l'altre llengua i introduir les esmenes que considerava oportunes. La traducció li servia per prendre distància i convertir-se en lectora crítica del propi.'
Certament, pel que es diu en el text, el que fa Riera és adaptar l’obra a la cultura de recepció, amb la qual cosa, com que surt del mateix autor, penso que realment estem parlant molt sovint d’una obra diferent. Com que això mai podria ser una traducció infidel perquè és l’autor qui reescriu/tradueix la seva pròpia obra, la qüestió rau en admetre o no, diu Marc K. en el seu comentari, si el que s’ha fet realment no és una nova obra adaptada a una altra cultura de recepció.
M’ha semblat interessant la visió de Carme Riera respecte d’aquesta matèria i com justifica que ella mateixa tradueixi les seves obres al castellà. Aquest fragment forma part d’un resum de la seva participació en una conferència celebrada durant el curs 2002/2003 a la Universitat Autònoma de Barcelona amb motiu de la celebració de l’Any de les Llengües:
'Si traduir és perdre, per què als autors els interessa tant que les seves obres es tradueixin? Per què, fins i tot conscients de la pèrdua, s'autotradueixen?
En el cas de Carme Riera, la resposta és clara: d'una banda, per arribar a tants lectors com sigui possible; de l'altra, perquè, com que no creu en la traducció, fa una versió de les seves novel·les, que vol dir reescriure el text en la llengua en què ha de fer-lo parlar, cosa que només pot fer ella mateixa i només en una llengua, el castellà, que és l'única que coneix tan bé com el català. Així doncs, Dins el darrer blau, que va trigar dos anys a traduir al castellà, explica en totes dues llengües la mateixa història, però ho fa de manera diferent. Arran de la traducció al castellà, però, la versió catalana també va variar. Veure una novel·la des d'una altra llengua serveix per veure-la des d'una perspectiva distinta i alhora ajuda a recomposar el món novel·lístic. El seu ideal seria poder fer com amb Qüestió d'amor propi, que va escriure i traduir paral·lelament. Això li donava un punt de vista diferent per poder anar observant com funcionava el text en l'altre llengua i introduir les esmenes que considerava oportunes. La traducció li servia per prendre distància i convertir-se en lectora crítica del propi.'
Certament, pel que es diu en el text, el que fa Riera és adaptar l’obra a la cultura de recepció, amb la qual cosa, com que surt del mateix autor, penso que realment estem parlant molt sovint d’una obra diferent. Com que això mai podria ser una traducció infidel perquè és l’autor qui reescriu/tradueix la seva pròpia obra, la qüestió rau en admetre o no, diu Marc K. en el seu comentari, si el que s’ha fet realment no és una nova obra adaptada a una altra cultura de recepció.
dijous, de març 29, 2007
Sobre la traducció i l'autotraducció (Maria de la Pau Janer)
Després d'uns dies en què he tingut una mica oblidat el bloc perquè m'ha absorbit la feina més de l'habitual, llegeixo en el diari Avui una entrevista a l’escriptora Maria de la Pau Janer amb algunes respostes que tenen a veure amb les traduccions i les autotraduccions de les seves obres. Aquest és el fragment que n’he seleccionat:
Què la va portar a escriure directament en castellà?
D'una banda em vaig adonar que les traduccions en castellà dels meus llibres no m'agradaven gaire. Arran d'una conversa amb Carme Riera en què em va explicar que ella escrivia les dues versions de les seves novel·les, vaig decidir provar-ho. Naturalment ho vaig fer per ampliar fronteres i tenir més lectors.
I quin procés segueix?
La primera novel·la va ser un experiment total. No sabia si arribaria al final. Però va anar fluint. Escric dos o tres capítols en castellà, i quan ja té una entitat començo la versió catalana. A vegades el text català em fa canviar coses del castellà perquè veig que no funciona prou bé. D'aquesta manera reviso molt més.
El fet de sortir primer en castellà fa que els lectors castellans la rebin amb menys reticències?
La meva voluntat era que sortissin a la vegada. Però l'editorial en això és molt estricta. Totes dues novel·les han estat finalista i guanyadora del Planeta, i l'editorial dóna preferència a l'idioma del guardó.
Se sent satisfeta amb les traduccions a altres idiomes?
La traducció continua sent el nostre taló d'Aquil·les. El que ens costa més és l'anglès. Però, personalment, no he mogut gaire les coses. No tinc agència literària. Les traduccions castellanes van anar arribant sense buscar-les. La traducció de Màrmara a l'alemany va ser conseqüència d'un viatge a Frankfurt. Feia una conferència i entre el públic hi havia un editor que s'hi va interessar.
La relació ha tingut continuïtat?
És una editorial petita i no van fer gaire promoció, però va anar bé. I ara tradueixen Orient, Occident, de cara a la Fira de Frankfurt.
Què la va portar a escriure directament en castellà?
D'una banda em vaig adonar que les traduccions en castellà dels meus llibres no m'agradaven gaire. Arran d'una conversa amb Carme Riera en què em va explicar que ella escrivia les dues versions de les seves novel·les, vaig decidir provar-ho. Naturalment ho vaig fer per ampliar fronteres i tenir més lectors.
I quin procés segueix?
La primera novel·la va ser un experiment total. No sabia si arribaria al final. Però va anar fluint. Escric dos o tres capítols en castellà, i quan ja té una entitat començo la versió catalana. A vegades el text català em fa canviar coses del castellà perquè veig que no funciona prou bé. D'aquesta manera reviso molt més.
El fet de sortir primer en castellà fa que els lectors castellans la rebin amb menys reticències?
La meva voluntat era que sortissin a la vegada. Però l'editorial en això és molt estricta. Totes dues novel·les han estat finalista i guanyadora del Planeta, i l'editorial dóna preferència a l'idioma del guardó.
Se sent satisfeta amb les traduccions a altres idiomes?
La traducció continua sent el nostre taló d'Aquil·les. El que ens costa més és l'anglès. Però, personalment, no he mogut gaire les coses. No tinc agència literària. Les traduccions castellanes van anar arribant sense buscar-les. La traducció de Màrmara a l'alemany va ser conseqüència d'un viatge a Frankfurt. Feia una conferència i entre el públic hi havia un editor que s'hi va interessar.
La relació ha tingut continuïtat?
És una editorial petita i no van fer gaire promoció, però va anar bé. I ara tradueixen Orient, Occident, de cara a la Fira de Frankfurt.
divendres, de març 23, 2007
Montserrat Abelló rep a Mallorca el premi Rafael Jaume de traducció poètica
L'AELC lliura avui (un quart de deu de la nit) els Premis Cavall Verd 2007, un dels quals, el Rafael Jaume, va a parar enguany a Montserrat Abelló, per la traducció del llibre de Sylvia Plath Sóc vertical (Proa). Aquest guardó, que s'atorga a Ciutat de Mallorca, fa esment de la millor traducció poètica publicada en català durant l'any anterior. El 2007 els Cavall Verd celebren vint-i-quatre anys de vida.
dijous, de març 22, 2007
Moll publica una segona narració de Stefano Benni, amb traducció de Salvador Company i Anna Torcal
L’editorial mallorquina Moll ha publicat Margherita Dolcevita, del novel·lista, dramaturg i columnista bolonyès Stefano Benni, amb traducció al català de Salvador Company i Anna Torcal. L’obra narrativa de Benni, convertit en un autor de culte per a les noves generacions italianes, ha estat traduïda a quinze llengües. Moll ja va publicar l’any 2005 Il bar sotto il mare (El bar sota la mar, en la traducció catalana).
dimecres, de març 21, 2007
Moll publica una ‘Antologia de poesia russa’ traduïda per Guillem Nadal
L’editorial mallorquina Moll ha publicat Antologia de poesia russa, que vol ser una edició completa de totes les traduccions de poesia russa fetes per Guillem Nadal. Conté tots els poemes del volum Poetes russos, aparegut en aquesta mateixa editorial el 1981 i exhaurit fa anys, a més de totes les traduccions inèdites que s'han trobat, i inclou tant els poetes 'clàssics' com els moderns i revolucionaris. Juntament amb la versió catalana, el llibre ofereix també l'original en llengua russa de cada poema, a cura de Gerard Adrover Thomàs. Guillem Nadal era poeta i feia poesia en les seves traduccions: meditava cada vers i en polia la forma incansablement, fins a trobar-li la solució estètica definitiva. En aquest trentè aniversari de la mort del poeta-traductor, l’editorial Moll posar a l'abast del lector aquesta exquisida selecció d'una poesia encara massa desconeguda. Guillem Nadal Blanes (Palma, 1911-Zuric, 1976) diplomàtic, traductor i poeta, fou soci fundador de l'Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lul·lística. Autor de diverses obres poètiques, entre les quals 14 sonets i una cançó (1973), destaca sobretot pel seu treball de traducció al català d'obres d'autors alemanys i russos, com Rilke, Thomas Mann i Puixkin. Antologia de poesia russa té 620 pàgines.
dimarts, de març 20, 2007
Lou Reed, traduït al català
El músic novaiorquès Lou Reed ha anunciat que Edicions 62 publicarà aquest any un volum de la seva obra poètica i les seves cançons amb traducció al català, segons recull avui la pàgina de l’Institut Ramon Llull.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)