Sobre la traducció i l'autotraducció (Maria de la Pau Janer)

Després d'uns dies en què he tingut una mica oblidat el bloc perquè m'ha absorbit la feina més de l'habitual, llegeixo en el diari Avui una entrevista a l’escriptora Maria de la Pau Janer amb algunes respostes que tenen a veure amb les traduccions i les autotraduccions de les seves obres. Aquest és el fragment que n’he seleccionat:

Què la va portar a escriure directament en castellà?
D'una banda em vaig adonar que les traduccions en castellà dels meus llibres no m'agradaven gaire. Arran d'una conversa amb Carme Riera en què em va explicar que ella escrivia les dues versions de les seves novel·les, vaig decidir provar-ho. Naturalment ho vaig fer per ampliar fronteres i tenir més lectors.
I quin procés segueix?
La primera novel·la va ser un experiment total. No sabia si arribaria al final. Però va anar fluint. Escric dos o tres capítols en castellà, i quan ja té una entitat començo la versió catalana. A vegades el text català em fa canviar coses del castellà perquè veig que no funciona prou bé. D'aquesta manera reviso molt més.
El fet de sortir primer en castellà fa que els lectors castellans la rebin amb menys reticències?
La meva voluntat era que sortissin a la vegada. Però l'editorial en això és molt estricta. Totes dues novel·les han estat finalista i guanyadora del Planeta, i l'editorial dóna preferència a l'idioma del guardó.
Se sent satisfeta amb les traduccions a altres idiomes?
La traducció continua sent el nostre taló d'Aquil·les. El que ens costa més és l'anglès. Però, personalment, no he mogut gaire les coses. No tinc agència literària. Les traduccions castellanes van anar arribant sense buscar-les. La traducció de Màrmara a l'alemany va ser conseqüència d'un viatge a Frankfurt. Feia una conferència i entre el públic hi havia un editor que s'hi va interessar.
La relació ha tingut continuïtat?
És una editorial petita i no van fer gaire promoció, però va anar bé. I ara tradueixen Orient, Occident, de cara a la Fira de Frankfurt.

Montserrat Abelló rep a Mallorca el premi Rafael Jaume de traducció poètica

L'AELC lliura avui (un quart de deu de la nit) els Premis Cavall Verd 2007, un dels quals, el Rafael Jaume, va a parar enguany a Montserrat Abelló, per la traducció del llibre de Sylvia Plath Sóc vertical (Proa). Aquest guardó, que s'atorga a Ciutat de Mallorca, fa esment de la millor traducció poètica publicada en català durant l'any anterior. El 2007 els Cavall Verd celebren vint-i-quatre anys de vida.

Moll publica una segona narració de Stefano Benni, amb traducció de Salvador Company i Anna Torcal

L’editorial mallorquina Moll ha publicat Margherita Dolcevita, del novel·lista, dramaturg i columnista bolonyès Stefano Benni, amb traducció al català de Salvador Company i Anna Torcal. L’obra narrativa de Benni, convertit en un autor de culte per a les noves generacions italianes, ha estat traduïda a quinze llengües. Moll ja va publicar l’any 2005 Il bar sotto il mare (El bar sota la mar, en la traducció catalana).

Moll publica una ‘Antologia de poesia russa’ traduïda per Guillem Nadal

L’editorial mallorquina Moll ha publicat Antologia de poesia russa, que vol ser una edició completa de totes les traduccions de poesia russa fetes per Guillem Nadal. Conté tots els poemes del volum Poetes russos, aparegut en aquesta mateixa editorial el 1981 i exhaurit fa anys, a més de totes les traduccions inèdites que s'han trobat, i inclou tant els poetes 'clàssics' com els moderns i revolucionaris. Juntament amb la versió catalana, el llibre ofereix també l'original en llengua russa de cada poema, a cura de Gerard Adrover Thomàs. Guillem Nadal era poeta i feia poesia en les seves traduccions: meditava cada vers i en polia la forma incansablement, fins a trobar-li la solució estètica definitiva. En aquest trentè aniversari de la mort del poeta-traductor, l’editorial Moll posar a l'abast del lector aquesta exquisida selecció d'una poesia encara massa desconeguda. Guillem Nadal Blanes (Palma, 1911-Zuric, 1976) diplomàtic, traductor i poeta, fou soci fundador de l'Obra Cultural Balear i membre de la Maioricensis Schola Lul·lística. Autor de diverses obres poètiques, entre les quals 14 sonets i una cançó (1973), destaca sobretot pel seu treball de traducció al català d'obres d'autors alemanys i russos, com Rilke, Thomas Mann i Puixkin. Antologia de poesia russa té 620 pàgines.

Lou Reed, traduït al català

El músic novaiorquès Lou Reed ha anunciat que Edicions 62 publicarà aquest any un volum de la seva obra poètica i les seves cançons amb traducció al català, segons recull avui la pàgina de l’Institut Ramon Llull.

Subvencions a empreses editorials per a la traducció a altres llengües d’obres literàries i de pensament 2007

Sabíeu que l'Institut Ramon Llull concedeix subvencions a empreses editorials per a la traducció d'obres literàries (poesia, teatre i narrativa) i de pensament (assaig i pensament dins l'àmbit de les ciències i les humanitats), originals en llengua catalana? Poden optar a aquestes subvencions les empreses editorials que tinguin programada la traducció d'obres literàries i de pensament originals en llengua catalana durant l'any de la convocatòria i hagin adquirit, a tal efecte, els drets d'edició corresponents. Les sol·licituds s'han de formalitzar mitjançant un formulari que facilita l'Institut Ramon Llull (Diputació 279, baixos 08007 Barcelona) que també es pot obtenir a Internet a la pàgina de l'Institut Ramon Llull.

Casa de l’Est crea el 'Premi Eloi Castelló de traducció literària al català'

Albert Lázaro-Tinaut, vicepresident de la Casa de l’Est, envia un comentari a l’entrada Carta d’homenatge de Joaquim Carbó al traductor Eloi Castelló i Gassol en el qual anuncia que l’entitat que vicepresideix ha decidit instituir el Premi Eloi Castelló de traducció literària al català per a versions directes d'obres procedents dels 23 països representats per la Casa de l'Est.